A la primavera també hi neva

Avui és divendres, són les 8 de la tarda i busquem a algu que ens apropi a la ruta 40, estem al Chaltén, ens ha nevat durant tot el matí, ahir vam acampar al parc nacional dels glaciars, a prop d'un llac preciós, llac capri. Que si que si, que estem a la primavera i ens saltavem la tardor i l'hivern de Barcelona, però fa mooolt de vent i això crea moooolt de fred. Per cert, els sacs van superbé, moltes gràcies!!!
Estava recollint aigua del llac per fer el sopar (aquí els llacs tenen una aigua cristal.lina i molt molt neta), quan em va caure de la butxaca tot el tabac que tenim, amb el paper inclós....noooooo!!jajaja, per sort el vent anava a favor i el Xavi el va poder rescatar uns metres més enllà. Hem passat moolt fred,almenys jo, aquesta nit. Avui hem fet un mica d'excursió i ara ens disposem a marxar del poble, volem pujar per la ruta 40 fins a Esquel, però són prop de 1300 km, quina bogeria perquè a més, els primers km són sense asfaltar, així que la perspectiva és fer-ho en una setmana, anant de poble en poble amb qui ens vulgui aixecar. Crec que serà difícil ja que portem molt de bulto amb nosaltres i a sobre fa com cinc dies que no hi ha combustible a la zona, així que no es mouen gaire cotxes per aquí.  
Hi ha un restaurant que es diu la senyera aquí al poble, en sec hem vist una botiga amb una estelada, hem entrat dient"Que hi fa aquí una estelada?! l'amo és un català que diu que es va quedar aquí perquè va arribar fent dit i ningú el va aixecar...quina perspectiva ens queda, 600 pesos anar fins allà dalt.

CALA-FA-FA-FA-TE

Agafem un omnibus que ens porta de Puerto Natales fins a Calafate. Hem d'atravessar la frontera de Xile amb Argentina i ens segellen el passaport dos cops més (a aquest pas no quedaran fulls on segellar, jeje!). Després de 6 hores de bus, macarrons amb alfábrega, remenat d'espinacs i una bacaineta, arribem a Cala-fa-fa-fa-te!
Aquí ens acull la Luciana, una couch que està treballant a un restaurant asador on anem a buscar-la, ens deixa les claus de casa seva i anem cap allà, com a casa...
Ara acabem de tornar del Parc Nacional dels Glaciars, on hi ha un impressionant glaciar, el famós Perito Moreno. És gegant, impressionant del tot!!Hem vist com queia un gran bloc de gel, ha format una onada al llac en plan tsunami, brutaal, fantàstic!
Hem anat fent dit així que ens hem estalviat pagar un bus fins allà (aquesta zona és hiperturística i per nosaltres , la ruina. D'anada ens han aixecat uns nois joves que viuen al Chaltén, el nostre proper destí, i de tornada un home i els seus pares de 80 anys, argentins que recorrent la seva terra, dpm!
Estem ben tranquils a casa de la Lu, feia temps que no passavem un vespre tranquils i sols en un lloc cobert, el Xavi mira com pescar i com caçar pel you tube. No t'adones del luxe que és  cuinar a casa, tots dos sols.
A Puerto Natales, el fill de la família que ens va acollir, l'Enzo, ens va ajudar a construir una canya de pescar així que només falten peixos que vulguin picar.
Demà anem cap el Chaltén, on hi ha un altre part del parc nacional dels glaciars, llacs i muntanya on poder fer unes excursions i, si podem menjar el que pesquem...genial.

NOVEMBER RAIN