Avui és divendres, són les 8 de la tarda i busquem a algu que ens apropi a la ruta 40, estem al Chaltén, ens ha nevat durant tot el matí, ahir vam acampar al parc nacional dels glaciars, a prop d'un llac preciós, llac capri. Que si que si, que estem a la primavera i ens saltavem la tardor i l'hivern de Barcelona, però fa mooolt de vent i això crea moooolt de fred. Per cert, els sacs van superbé, moltes gràcies!!!
Estava recollint aigua del llac per fer el sopar (aquí els llacs tenen una aigua cristal.lina i molt molt neta), quan em va caure de la butxaca tot el tabac que tenim, amb el paper inclós....noooooo!!jajaja, per sort el vent anava a favor i el Xavi el va poder rescatar uns metres més enllà. Hem passat moolt fred,almenys jo, aquesta nit. Avui hem fet un mica d'excursió i ara ens disposem a marxar del poble, volem pujar per la ruta 40 fins a Esquel, però són prop de 1300 km, quina bogeria perquè a més, els primers km són sense asfaltar, així que la perspectiva és fer-ho en una setmana, anant de poble en poble amb qui ens vulgui aixecar. Crec que serà difícil ja que portem molt de bulto amb nosaltres i a sobre fa com cinc dies que no hi ha combustible a la zona, així que no es mouen gaire cotxes per aquí.
Hi ha un restaurant que es diu la senyera aquí al poble, en sec hem vist una botiga amb una estelada, hem entrat dient"Que hi fa aquí una estelada?! l'amo és un català que diu que es va quedar aquí perquè va arribar fent dit i ningú el va aixecar...quina perspectiva ens queda, 600 pesos anar fins allà dalt.
divendres, 25 de novembre del 2011
dilluns, 21 de novembre del 2011
CALA-FA-FA-FA-TE
Agafem un omnibus que ens porta de Puerto Natales fins a Calafate. Hem d'atravessar la frontera de Xile amb Argentina i ens segellen el passaport dos cops més (a aquest pas no quedaran fulls on segellar, jeje!). Després de 6 hores de bus, macarrons amb alfábrega, remenat d'espinacs i una bacaineta, arribem a Cala-fa-fa-fa-te!
Aquí ens acull la Luciana, una couch que està treballant a un restaurant asador on anem a buscar-la, ens deixa les claus de casa seva i anem cap allà, com a casa...
Ara acabem de tornar del Parc Nacional dels Glaciars, on hi ha un impressionant glaciar, el famós Perito Moreno. És gegant, impressionant del tot!!Hem vist com queia un gran bloc de gel, ha format una onada al llac en plan tsunami, brutaal, fantàstic!
Hem anat fent dit així que ens hem estalviat pagar un bus fins allà (aquesta zona és hiperturística i per nosaltres , la ruina. D'anada ens han aixecat uns nois joves que viuen al Chaltén, el nostre proper destí, i de tornada un home i els seus pares de 80 anys, argentins que recorrent la seva terra, dpm!
Estem ben tranquils a casa de la Lu, feia temps que no passavem un vespre tranquils i sols en un lloc cobert, el Xavi mira com pescar i com caçar pel you tube. No t'adones del luxe que és cuinar a casa, tots dos sols.
A Puerto Natales, el fill de la família que ens va acollir, l'Enzo, ens va ajudar a construir una canya de pescar així que només falten peixos que vulguin picar.
Demà anem cap el Chaltén, on hi ha un altre part del parc nacional dels glaciars, llacs i muntanya on poder fer unes excursions i, si podem menjar el que pesquem...genial.
Aquí ens acull la Luciana, una couch que està treballant a un restaurant asador on anem a buscar-la, ens deixa les claus de casa seva i anem cap allà, com a casa...
Ara acabem de tornar del Parc Nacional dels Glaciars, on hi ha un impressionant glaciar, el famós Perito Moreno. És gegant, impressionant del tot!!Hem vist com queia un gran bloc de gel, ha format una onada al llac en plan tsunami, brutaal, fantàstic!
Hem anat fent dit així que ens hem estalviat pagar un bus fins allà (aquesta zona és hiperturística i per nosaltres , la ruina. D'anada ens han aixecat uns nois joves que viuen al Chaltén, el nostre proper destí, i de tornada un home i els seus pares de 80 anys, argentins que recorrent la seva terra, dpm!
Estem ben tranquils a casa de la Lu, feia temps que no passavem un vespre tranquils i sols en un lloc cobert, el Xavi mira com pescar i com caçar pel you tube. No t'adones del luxe que és cuinar a casa, tots dos sols.
A Puerto Natales, el fill de la família que ens va acollir, l'Enzo, ens va ajudar a construir una canya de pescar així que només falten peixos que vulguin picar.
Demà anem cap el Chaltén, on hi ha un altre part del parc nacional dels glaciars, llacs i muntanya on poder fer unes excursions i, si podem menjar el que pesquem...genial.
dilluns, 14 de novembre del 2011
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Mi Buenos Aires querido
La Meli ens obre les portes de casa seva; una casa petita, ben modesta, amb menjador-cuina, 2 habitacions, un bany i un petit pati. Ens presenta la Chabela, la seva mare i ens posa a disposició la seva habitació (un gran llit de matrimoni). Dinem tots quatre unes milaneses, mengem fins a rebentar. La Chabela, encuriosida pel tabac que fumem, ens demana que li liem un "Ármarme uno, dále!". Quan se'l fuma diu que es mareja, aquí la gent no acostuma a fumar tabac de liar i se'l fuma com si d'un porro es tractes.
Buenos Aires és una ciutat on tot va molt rápid, ningún cotxe s'atura, si cal et passen pel damunt. El barri on estavem hospedats, Parque Chas, és molt tranquil i de moment no dona la impressió d'estar a Buenos Aires. No pensavem quedar-nos més de tres dies, tot i així hem trobat una gran acollida per part de la família de la Meli i fins diumenge no marxem.
El primer dia vam fer un volt pel barri buscant on aconseguir pesos argentins, les cues dels bancs fan por, ens fan recordar el famós corralito. Més tard la Meli ens va dur al barri de Palermo. A Plaza Serrano vam fer la nostra primera Quilmes, un litre compartit entre els dos és molt més barato que una mitjana per cada un, no és una gran cervesa (27 pesos). El barri esta ple de llocs on menjar, botigues de roba cara i alguna botiga de roba de dissenyadors que recorda el barri del Born.
Per la nit vam cuinar truita de patata per sopar en família, coneixem el Beto. El Beto és el padrastre de la Meli, un camioner que ens va donar molts consells i ens va incitar a comencar a fer dit a camioners per atravessar la Patagonia.
Ens llevem el dia seguent, el Xavi no vol fer soroll per no molestar. El jet lag no ens ha perjudicat, de fet ja feia temps que portavem un canvi horari. Prenem el subte (metro) que ens porta fins al famós Obel.lisc, una gran avinguda ens sitúa per fi a la ciutat caotica que pensavem que era, i de fe és, Buenos Aires. Fa poc va ser el Dia internacional contra l'VIH, la Meli ens explica que li van posar un preservatiu gegant a l'obel.lisc! bona aquesta!!
Passegem per carrers centrics, plens de venedors ambulants, fins arribar a Puerto Madero (una zona prou opulenta de la ciutat) on dinem un sandvitx de pernil i formatge tot estirats a l'herba, i de postres un home amb bicicleta ens porta gelats.
Un cop sols a Buenos Aires, que fem?on anem?! i el Xavi "jo vull anar al Grand Splendid" "Anem, anem!". Una gran llibreria situada en un antic teatre on la gent s'asseu als palcos amb un llibre a la ma, tot escoltant un home assegut al piano. Impressionant Xavi, sempre saps tocar la fibra més emergent.
Tornant cap a casa, amb el colectivo 111, comprem una ampolla de vi i uns formatges. Sorpresa!El petit pati de la casa s'ha convertit en un gran asador!!Genial, asado de tira, vacío i un Beto somrient ens esperen.
Com disfruten els argentins veient com gaudeixen els demés del seu asado! I que en feia de temps que no menjavem carn!
Li diuen bosques pero de boscos res. Bosques de Palermo són uns parcs amb llacs on la gent hi fa esport, hi passeja amb el gos, simulen pescar pero només tiren la canya. Un bon home ens va donar fil de nylon per pescar.
Més tard anem al Museu d'Art Contemporani de l'America Llatina. A casa, sopem amb la Meli, la seva germana Ivanna, la Clarita (la filla de la Ivanna) i amigues de la Meli. La Clarita és una nena dolca de dos anyets que balla la cumbia dels guachiturros a bon ritme de caderes.
Dissabte fem paella, anem al mercat a comprar el que fa falta i a taula!Sobretaules, migdiades... la peque ja agafa confianca. Per la tarda planegem anar a caminito, al barri de Boca, hem quedat amb el Gus i la Nina, peró se'ns va fer taaard, i acabem anant al barri de Sant Telmo. Alla provem pizza d'anxoves, que s'assembla auna coca de recapte, i empanades argentines. Ens trobem amb l'Abigail, una noia que estudiava amb l'Alba fa 4 anys.
No arribem mai a caminito perque el barri és perillós de nit i sempre se'ns fa tard.
Diumenge al matí esmorzem en família (ja ens han adoptat i nosaltres a ells), factures, cafe, melmelada, cala-fa-fa-fa-te, wachiturros, meneitos de la Clarita ballant el sapo Pepe, etc. Tornem cap al barri de Sant Telmo i ens trobem amb un gran mercadillo. Cada diumenge surt al carrer tothom qui vol vendre's: músics, artesans, cuiners, artistes, tothom. Ens retrobem amb la Nina i el Gus i ens despedim arreveure.
Dinem un choripan al carrer amb chimichurri despres de comprar els bitllets de bus cap a Bahia Blanca per les 10 de la nit.
Tornem a ca la Meli amb l'últim 111, fem les maletes i l'últim cafe a la casa del carrer Campillo. Fem tard, perdem el bus o no? Com sempre corrent, ens porten en cotxe i arribem a les 21:57 quan el bus esta a punt de sortir. Pujem i dormim.
Ádeu Buenos Aires, un plaer!
Buenos Aires és una ciutat on tot va molt rápid, ningún cotxe s'atura, si cal et passen pel damunt. El barri on estavem hospedats, Parque Chas, és molt tranquil i de moment no dona la impressió d'estar a Buenos Aires. No pensavem quedar-nos més de tres dies, tot i així hem trobat una gran acollida per part de la família de la Meli i fins diumenge no marxem.
El primer dia vam fer un volt pel barri buscant on aconseguir pesos argentins, les cues dels bancs fan por, ens fan recordar el famós corralito. Més tard la Meli ens va dur al barri de Palermo. A Plaza Serrano vam fer la nostra primera Quilmes, un litre compartit entre els dos és molt més barato que una mitjana per cada un, no és una gran cervesa (27 pesos). El barri esta ple de llocs on menjar, botigues de roba cara i alguna botiga de roba de dissenyadors que recorda el barri del Born.
Per la nit vam cuinar truita de patata per sopar en família, coneixem el Beto. El Beto és el padrastre de la Meli, un camioner que ens va donar molts consells i ens va incitar a comencar a fer dit a camioners per atravessar la Patagonia.
Ens llevem el dia seguent, el Xavi no vol fer soroll per no molestar. El jet lag no ens ha perjudicat, de fet ja feia temps que portavem un canvi horari. Prenem el subte (metro) que ens porta fins al famós Obel.lisc, una gran avinguda ens sitúa per fi a la ciutat caotica que pensavem que era, i de fe és, Buenos Aires. Fa poc va ser el Dia internacional contra l'VIH, la Meli ens explica que li van posar un preservatiu gegant a l'obel.lisc! bona aquesta!!
Passegem per carrers centrics, plens de venedors ambulants, fins arribar a Puerto Madero (una zona prou opulenta de la ciutat) on dinem un sandvitx de pernil i formatge tot estirats a l'herba, i de postres un home amb bicicleta ens porta gelats.
Un cop sols a Buenos Aires, que fem?on anem?! i el Xavi "jo vull anar al Grand Splendid" "Anem, anem!". Una gran llibreria situada en un antic teatre on la gent s'asseu als palcos amb un llibre a la ma, tot escoltant un home assegut al piano. Impressionant Xavi, sempre saps tocar la fibra més emergent.
Tornant cap a casa, amb el colectivo 111, comprem una ampolla de vi i uns formatges. Sorpresa!El petit pati de la casa s'ha convertit en un gran asador!!Genial, asado de tira, vacío i un Beto somrient ens esperen.
Com disfruten els argentins veient com gaudeixen els demés del seu asado! I que en feia de temps que no menjavem carn!
Li diuen bosques pero de boscos res. Bosques de Palermo són uns parcs amb llacs on la gent hi fa esport, hi passeja amb el gos, simulen pescar pero només tiren la canya. Un bon home ens va donar fil de nylon per pescar.
Més tard anem al Museu d'Art Contemporani de l'America Llatina. A casa, sopem amb la Meli, la seva germana Ivanna, la Clarita (la filla de la Ivanna) i amigues de la Meli. La Clarita és una nena dolca de dos anyets que balla la cumbia dels guachiturros a bon ritme de caderes.
Dissabte fem paella, anem al mercat a comprar el que fa falta i a taula!Sobretaules, migdiades... la peque ja agafa confianca. Per la tarda planegem anar a caminito, al barri de Boca, hem quedat amb el Gus i la Nina, peró se'ns va fer taaard, i acabem anant al barri de Sant Telmo. Alla provem pizza d'anxoves, que s'assembla auna coca de recapte, i empanades argentines. Ens trobem amb l'Abigail, una noia que estudiava amb l'Alba fa 4 anys.
No arribem mai a caminito perque el barri és perillós de nit i sempre se'ns fa tard.
Diumenge al matí esmorzem en família (ja ens han adoptat i nosaltres a ells), factures, cafe, melmelada, cala-fa-fa-fa-te, wachiturros, meneitos de la Clarita ballant el sapo Pepe, etc. Tornem cap al barri de Sant Telmo i ens trobem amb un gran mercadillo. Cada diumenge surt al carrer tothom qui vol vendre's: músics, artesans, cuiners, artistes, tothom. Ens retrobem amb la Nina i el Gus i ens despedim arreveure.
Dinem un choripan al carrer amb chimichurri despres de comprar els bitllets de bus cap a Bahia Blanca per les 10 de la nit.
Tornem a ca la Meli amb l'últim 111, fem les maletes i l'últim cafe a la casa del carrer Campillo. Fem tard, perdem el bus o no? Com sempre corrent, ens porten en cotxe i arribem a les 21:57 quan el bus esta a punt de sortir. Pujem i dormim.
Ádeu Buenos Aires, un plaer!
dijous, 27 d’octubre del 2011
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Creuant la porta!
Per fi és dimarts 25 d'octubre!
Ens llevem ben aviat per acabar de fer tot el que hem deixat per l'últim moment (que com bé sabeu, per a naltros és gairebé tot): farmàcia per comprar Relec (amb el fred que fa ara no hem vist ni un miserable mosquit encara, però gràcies edu, l'hem batejat amb el nom de Kallek), ingressos bancaris, esgarrapadetes finiquitaires, un bon carregament de Pueblo, sacs calentons i botes resistents, assegurança sanitària bàsica (perseverança Sobri) i altres afers d'última hora.
I per agafar forces, una de les coses més complicades per a nosaltres però sens dubte la més important, els comiats. Adéus acompanyats d'àpats picants i dolços, comiats passats per aigua i cervesa, comiats entre copes i bona conversa. Gràcies!
A corre-cuites fem les motxil.les. Hi ha poca cosa a agafar però millor no deixar-se res, més que res, perquè tot és important! Arribem a l'aeroport comodíssims en un cotxe de primera i ens desprenem dels últims llaços.. El viatge comença, i com! british airways!
16:40 Barcelona-Londres:
Un entremés de viatge (en comparació a la marató de kilometres que ens esperen) adobat de bona companyia argentina. Unes dones veines a Barcelona que ens parlen meravelles de la seva Argentina, café en mà.
En un moment arribem a Heathrow amb nervis, emoció i mooolta paciència!!! Són prop de les 6 de la tarda i tenim com 3 hores d'espera en un aeroport sense fum, imagineu com estavem sense poder fumar, no ens crèiem que no hi hagués ningún espai per fumar un cigarro! Rossegant les parets i amb els ulls bojos buscant qualsevol entreteniment, encara faltaven hores per agafar el vol que ens duia al nostre destí i la tensió conjugal començava a fluir per les venes; primeres escaremusses.. Seria la falta de nicotina en sang potser?
Coneixem la Nina i el Gus, una parella de Gràcia, que també volen a Buenos Aires i tenen el vol de tornada d'aquí 7 mesos; més que una coincidència. Pasem bons moments i ens contagiem mutuament d'il.lusions i monos varis.
21:50 Londres-Buenos Aires:
Alguna llàgrima en el moment d'embarcar, ara si que sí! Un fred de mil dimonis, més de 13 hores de vol i encara més posicions de les que qualsevol llibre us pugui il.lustrar. Això sí, amb un somriure a la cara i la panxa ben plena! I entre badalls i lleganyes ja hi som, ja hem arribat! Ja som a Argentina!
Estem a l'aeroport recollint les motxil.les, estarà la tenda d'acampada? sííí! No s'ha desvinculat de nosaltres! Tot està en ordre, tot.. De fet encara no sabem on dormirem avui.
A l'aeroport ens ha de venir a recollir la nostre Coucher de Buenos Aires, la nostra primera experiència al Couchsurfing. Anem mirant esquerra, dreta, esquerra, dreta, anant buscant una rossa de 20 anys però no la trobem pas i no hi ha manera de localitzar-la perquè no tenim internet ni tlf. De cop i volta apareix el Xavi amb una noia guapissima al costat, és la noia del couch!buuuuff, l'Alba respira més tranquil.la, ja tenim lloc a Buenos Aires.
Tot esperant un remis(taxi honrat), amic de la familia, intercanviem converses, opinions i treiem primeres impressions. Arribem a casa la Melina on hi ha la seva mare, el seu gos i els seus dos gats. La mare ens espera amb unes milaneses a la napolitana i puré de papa... Nyaaaaaam, gràcies Chabela!
CRUZANDO LA PUERTA!
Ens llevem ben aviat per acabar de fer tot el que hem deixat per l'últim moment (que com bé sabeu, per a naltros és gairebé tot): farmàcia per comprar Relec (amb el fred que fa ara no hem vist ni un miserable mosquit encara, però gràcies edu, l'hem batejat amb el nom de Kallek), ingressos bancaris, esgarrapadetes finiquitaires, un bon carregament de Pueblo, sacs calentons i botes resistents, assegurança sanitària bàsica (perseverança Sobri) i altres afers d'última hora.
I per agafar forces, una de les coses més complicades per a nosaltres però sens dubte la més important, els comiats. Adéus acompanyats d'àpats picants i dolços, comiats passats per aigua i cervesa, comiats entre copes i bona conversa. Gràcies!
A corre-cuites fem les motxil.les. Hi ha poca cosa a agafar però millor no deixar-se res, més que res, perquè tot és important! Arribem a l'aeroport comodíssims en un cotxe de primera i ens desprenem dels últims llaços.. El viatge comença, i com! british airways!
16:40 Barcelona-Londres:
Un entremés de viatge (en comparació a la marató de kilometres que ens esperen) adobat de bona companyia argentina. Unes dones veines a Barcelona que ens parlen meravelles de la seva Argentina, café en mà.
En un moment arribem a Heathrow amb nervis, emoció i mooolta paciència!!! Són prop de les 6 de la tarda i tenim com 3 hores d'espera en un aeroport sense fum, imagineu com estavem sense poder fumar, no ens crèiem que no hi hagués ningún espai per fumar un cigarro! Rossegant les parets i amb els ulls bojos buscant qualsevol entreteniment, encara faltaven hores per agafar el vol que ens duia al nostre destí i la tensió conjugal començava a fluir per les venes; primeres escaremusses.. Seria la falta de nicotina en sang potser?
Coneixem la Nina i el Gus, una parella de Gràcia, que també volen a Buenos Aires i tenen el vol de tornada d'aquí 7 mesos; més que una coincidència. Pasem bons moments i ens contagiem mutuament d'il.lusions i monos varis.
21:50 Londres-Buenos Aires:
Alguna llàgrima en el moment d'embarcar, ara si que sí! Un fred de mil dimonis, més de 13 hores de vol i encara més posicions de les que qualsevol llibre us pugui il.lustrar. Això sí, amb un somriure a la cara i la panxa ben plena! I entre badalls i lleganyes ja hi som, ja hem arribat! Ja som a Argentina!
Estem a l'aeroport recollint les motxil.les, estarà la tenda d'acampada? sííí! No s'ha desvinculat de nosaltres! Tot està en ordre, tot.. De fet encara no sabem on dormirem avui.
A l'aeroport ens ha de venir a recollir la nostre Coucher de Buenos Aires, la nostra primera experiència al Couchsurfing. Anem mirant esquerra, dreta, esquerra, dreta, anant buscant una rossa de 20 anys però no la trobem pas i no hi ha manera de localitzar-la perquè no tenim internet ni tlf. De cop i volta apareix el Xavi amb una noia guapissima al costat, és la noia del couch!buuuuff, l'Alba respira més tranquil.la, ja tenim lloc a Buenos Aires.
Tot esperant un remis(taxi honrat), amic de la familia, intercanviem converses, opinions i treiem primeres impressions. Arribem a casa la Melina on hi ha la seva mare, el seu gos i els seus dos gats. La mare ens espera amb unes milaneses a la napolitana i puré de papa... Nyaaaaaam, gràcies Chabela!
CRUZANDO LA PUERTA!
Por fin es martes 25 de octubre!
Nos levantamos prontito para terminar todo lo que dejamos para el ultimo momento (que como sabéis para nosotros es casi todo): farmacia para comprar Relec (con el frío que hace aún no hemos visto un miserable mosquito, pero gracias Edu, le hemos cambiado el nombre ahora se llama Kallek), ingresos bancarios, un bune cargamento de tabaco, bolsas de dormir calentitas y botas resistentes, seguro de cobertura básica (por reiterada prescripción de Sobri) y otros quehaceres de última hora.
Y para cara coger fuerzas, una de las cosas más complicadas para nosotros pero sin duda la más importante, despedirse. Nos despedimos con cenas picantes y desayunos dulces, despedidas pasadas por agua y cerveza, entre copas de vino y buenas conversaciones… Gracias!!
Deprisa y corriendo hacemos las mochilas. Hay poca cosa para coger pero mejor será no dejarse nada, ya que todo es importante! Llegamos al aeropuerto bien comodos y nos desprendemos de los últimos lazos…El viaje empieza, y como!! British Airways nos espera!
16:40 Barcelona- Londres
Un entremés de viaje (en comparación con la maratón de km que nos esperan) aliñado de buena companyia argentina. Unas señoras vecinas en Barcelona nos hablan maravillas de su Argentina natal, tomando un cafecito.
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Pas a pas
Bitllets d'avió a Buenos Aires esperant a ser utilitzats d'aquí 72 hores justes.
Cada dia que passa, quan obro els ulls pel matí em dona la sensació d'haver-me passat tota la nit pensant qué falta per fer, de qui m'he de despedir abans de marxar 7 mesos, i un munt de coses més. Un munt de coses més que només em fan somriure! ( Alba)
Aquest blog el fem per tal de poder compartir aquest viatge que emprenem amb la gent que estimem i amb curiosos que hi vulguin fer un cop d'ull. Compartir emocions, aventurilles, ruta, en definitiva el camí que anem construint pas a pas, dia a dia.
PASO A PASO
Billetes de avión hacia Buenos Aires esperando ser usados en 72 horas justas.
Cada día que pasa, al abrir los ojos por la mañana, me da la sensación de haberme pasado toda la noche pensando en qué falta por hacer, de quién tengo que despedirme antes de irme por 7 meses, y un montón de cosas más. Un montón de cosas que sólo me hacen sonreir! (Alba)
Este blog lo hemos creado para poder compartir este viaje que emprendemos con toda la gente que queremos, gente que conoceremos a lo largo del viaje y curiosos que quieran echar un vistazo. Compartir emociones, aventuras, ruta, en definitiva el camino que vamos construyendo paso a paso, día a día.
Cada dia que passa, quan obro els ulls pel matí em dona la sensació d'haver-me passat tota la nit pensant qué falta per fer, de qui m'he de despedir abans de marxar 7 mesos, i un munt de coses més. Un munt de coses més que només em fan somriure! ( Alba)
Aquest blog el fem per tal de poder compartir aquest viatge que emprenem amb la gent que estimem i amb curiosos que hi vulguin fer un cop d'ull. Compartir emocions, aventurilles, ruta, en definitiva el camí que anem construint pas a pas, dia a dia.
PASO A PASO
Billetes de avión hacia Buenos Aires esperando ser usados en 72 horas justas.
Cada día que pasa, al abrir los ojos por la mañana, me da la sensación de haberme pasado toda la noche pensando en qué falta por hacer, de quién tengo que despedirme antes de irme por 7 meses, y un montón de cosas más. Un montón de cosas que sólo me hacen sonreir! (Alba)
Este blog lo hemos creado para poder compartir este viaje que emprendemos con toda la gente que queremos, gente que conoceremos a lo largo del viaje y curiosos que quieran echar un vistazo. Compartir emociones, aventuras, ruta, en definitiva el camino que vamos construyendo paso a paso, día a día.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)