Per fi és dimarts 25 d'octubre!
Ens llevem ben aviat per acabar de fer tot el que hem deixat per l'últim moment (que com bé sabeu, per a naltros és gairebé tot): farmàcia per comprar Relec (amb el fred que fa ara no hem vist ni un miserable mosquit encara, però gràcies edu, l'hem batejat amb el nom de Kallek), ingressos bancaris, esgarrapadetes finiquitaires, un bon carregament de Pueblo, sacs calentons i botes resistents, assegurança sanitària bàsica (perseverança Sobri) i altres afers d'última hora.
I per agafar forces, una de les coses més complicades per a nosaltres però sens dubte la més important, els comiats. Adéus acompanyats d'àpats picants i dolços, comiats passats per aigua i cervesa, comiats entre copes i bona conversa. Gràcies!
A corre-cuites fem les motxil.les. Hi ha poca cosa a agafar però millor no deixar-se res, més que res, perquè tot és important! Arribem a l'aeroport comodíssims en un cotxe de primera i ens desprenem dels últims llaços.. El viatge comença, i com! british airways!
16:40 Barcelona-Londres:
Un entremés de viatge (en comparació a la marató de kilometres que ens esperen) adobat de bona companyia argentina. Unes dones veines a Barcelona que ens parlen meravelles de la seva Argentina, café en mà.
En un moment arribem a Heathrow amb nervis, emoció i mooolta paciència!!! Són prop de les 6 de la tarda i tenim com 3 hores d'espera en un aeroport sense fum, imagineu com estavem sense poder fumar, no ens crèiem que no hi hagués ningún espai per fumar un cigarro! Rossegant les parets i amb els ulls bojos buscant qualsevol entreteniment, encara faltaven hores per agafar el vol que ens duia al nostre destí i la tensió conjugal començava a fluir per les venes; primeres escaremusses.. Seria la falta de nicotina en sang potser?
Coneixem la Nina i el Gus, una parella de Gràcia, que també volen a Buenos Aires i tenen el vol de tornada d'aquí 7 mesos; més que una coincidència. Pasem bons moments i ens contagiem mutuament d'il.lusions i monos varis.
21:50 Londres-Buenos Aires:
Alguna llàgrima en el moment d'embarcar, ara si que sí! Un fred de mil dimonis, més de 13 hores de vol i encara més posicions de les que qualsevol llibre us pugui il.lustrar. Això sí, amb un somriure a la cara i la panxa ben plena! I entre badalls i lleganyes ja hi som, ja hem arribat! Ja som a Argentina!
Estem a l'aeroport recollint les motxil.les, estarà la tenda d'acampada? sííí! No s'ha desvinculat de nosaltres! Tot està en ordre, tot.. De fet encara no sabem on dormirem avui.
A l'aeroport ens ha de venir a recollir la nostre Coucher de Buenos Aires, la nostra primera experiència al Couchsurfing. Anem mirant esquerra, dreta, esquerra, dreta, anant buscant una rossa de 20 anys però no la trobem pas i no hi ha manera de localitzar-la perquè no tenim internet ni tlf. De cop i volta apareix el Xavi amb una noia guapissima al costat, és la noia del couch!buuuuff, l'Alba respira més tranquil.la, ja tenim lloc a Buenos Aires.
Tot esperant un remis(taxi honrat), amic de la familia, intercanviem converses, opinions i treiem primeres impressions. Arribem a casa la Melina on hi ha la seva mare, el seu gos i els seus dos gats. La mare ens espera amb unes milaneses a la napolitana i puré de papa... Nyaaaaaam, gràcies Chabela!
CRUZANDO LA PUERTA!
Ens llevem ben aviat per acabar de fer tot el que hem deixat per l'últim moment (que com bé sabeu, per a naltros és gairebé tot): farmàcia per comprar Relec (amb el fred que fa ara no hem vist ni un miserable mosquit encara, però gràcies edu, l'hem batejat amb el nom de Kallek), ingressos bancaris, esgarrapadetes finiquitaires, un bon carregament de Pueblo, sacs calentons i botes resistents, assegurança sanitària bàsica (perseverança Sobri) i altres afers d'última hora.
I per agafar forces, una de les coses més complicades per a nosaltres però sens dubte la més important, els comiats. Adéus acompanyats d'àpats picants i dolços, comiats passats per aigua i cervesa, comiats entre copes i bona conversa. Gràcies!
A corre-cuites fem les motxil.les. Hi ha poca cosa a agafar però millor no deixar-se res, més que res, perquè tot és important! Arribem a l'aeroport comodíssims en un cotxe de primera i ens desprenem dels últims llaços.. El viatge comença, i com! british airways!
16:40 Barcelona-Londres:
Un entremés de viatge (en comparació a la marató de kilometres que ens esperen) adobat de bona companyia argentina. Unes dones veines a Barcelona que ens parlen meravelles de la seva Argentina, café en mà.
En un moment arribem a Heathrow amb nervis, emoció i mooolta paciència!!! Són prop de les 6 de la tarda i tenim com 3 hores d'espera en un aeroport sense fum, imagineu com estavem sense poder fumar, no ens crèiem que no hi hagués ningún espai per fumar un cigarro! Rossegant les parets i amb els ulls bojos buscant qualsevol entreteniment, encara faltaven hores per agafar el vol que ens duia al nostre destí i la tensió conjugal començava a fluir per les venes; primeres escaremusses.. Seria la falta de nicotina en sang potser?
Coneixem la Nina i el Gus, una parella de Gràcia, que també volen a Buenos Aires i tenen el vol de tornada d'aquí 7 mesos; més que una coincidència. Pasem bons moments i ens contagiem mutuament d'il.lusions i monos varis.
21:50 Londres-Buenos Aires:
Alguna llàgrima en el moment d'embarcar, ara si que sí! Un fred de mil dimonis, més de 13 hores de vol i encara més posicions de les que qualsevol llibre us pugui il.lustrar. Això sí, amb un somriure a la cara i la panxa ben plena! I entre badalls i lleganyes ja hi som, ja hem arribat! Ja som a Argentina!
Estem a l'aeroport recollint les motxil.les, estarà la tenda d'acampada? sííí! No s'ha desvinculat de nosaltres! Tot està en ordre, tot.. De fet encara no sabem on dormirem avui.
A l'aeroport ens ha de venir a recollir la nostre Coucher de Buenos Aires, la nostra primera experiència al Couchsurfing. Anem mirant esquerra, dreta, esquerra, dreta, anant buscant una rossa de 20 anys però no la trobem pas i no hi ha manera de localitzar-la perquè no tenim internet ni tlf. De cop i volta apareix el Xavi amb una noia guapissima al costat, és la noia del couch!buuuuff, l'Alba respira més tranquil.la, ja tenim lloc a Buenos Aires.
Tot esperant un remis(taxi honrat), amic de la familia, intercanviem converses, opinions i treiem primeres impressions. Arribem a casa la Melina on hi ha la seva mare, el seu gos i els seus dos gats. La mare ens espera amb unes milaneses a la napolitana i puré de papa... Nyaaaaaam, gràcies Chabela!
CRUZANDO LA PUERTA!
Por fin es martes 25 de octubre!
Nos levantamos prontito para terminar todo lo que dejamos para el ultimo momento (que como sabéis para nosotros es casi todo): farmacia para comprar Relec (con el frío que hace aún no hemos visto un miserable mosquito, pero gracias Edu, le hemos cambiado el nombre ahora se llama Kallek), ingresos bancarios, un bune cargamento de tabaco, bolsas de dormir calentitas y botas resistentes, seguro de cobertura básica (por reiterada prescripción de Sobri) y otros quehaceres de última hora.
Y para cara coger fuerzas, una de las cosas más complicadas para nosotros pero sin duda la más importante, despedirse. Nos despedimos con cenas picantes y desayunos dulces, despedidas pasadas por agua y cerveza, entre copas de vino y buenas conversaciones… Gracias!!
Deprisa y corriendo hacemos las mochilas. Hay poca cosa para coger pero mejor será no dejarse nada, ya que todo es importante! Llegamos al aeropuerto bien comodos y nos desprendemos de los últimos lazos…El viaje empieza, y como!! British Airways nos espera!
16:40 Barcelona- Londres
Un entremés de viaje (en comparación con la maratón de km que nos esperan) aliñado de buena companyia argentina. Unas señoras vecinas en Barcelona nos hablan maravillas de su Argentina natal, tomando un cafecito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada