La Meli ens obre les portes de casa seva; una casa petita, ben modesta, amb menjador-cuina, 2 habitacions, un bany i un petit pati. Ens presenta la Chabela, la seva mare i ens posa a disposició la seva habitació (un gran llit de matrimoni). Dinem tots quatre unes milaneses, mengem fins a rebentar. La Chabela, encuriosida pel tabac que fumem, ens demana que li liem un "Ármarme uno, dále!". Quan se'l fuma diu que es mareja, aquí la gent no acostuma a fumar tabac de liar i se'l fuma com si d'un porro es tractes.
Buenos Aires és una ciutat on tot va molt rápid, ningún cotxe s'atura, si cal et passen pel damunt. El barri on estavem hospedats, Parque Chas, és molt tranquil i de moment no dona la impressió d'estar a Buenos Aires. No pensavem quedar-nos més de tres dies, tot i així hem trobat una gran acollida per part de la família de la Meli i fins diumenge no marxem.
El primer dia vam fer un volt pel barri buscant on aconseguir pesos argentins, les cues dels bancs fan por, ens fan recordar el famós corralito. Més tard la Meli ens va dur al barri de Palermo. A Plaza Serrano vam fer la nostra primera Quilmes, un litre compartit entre els dos és molt més barato que una mitjana per cada un, no és una gran cervesa (27 pesos). El barri esta ple de llocs on menjar, botigues de roba cara i alguna botiga de roba de dissenyadors que recorda el barri del Born.
Per la nit vam cuinar truita de patata per sopar en família, coneixem el Beto. El Beto és el padrastre de la Meli, un camioner que ens va donar molts consells i ens va incitar a comencar a fer dit a camioners per atravessar la Patagonia.
Ens llevem el dia seguent, el Xavi no vol fer soroll per no molestar. El jet lag no ens ha perjudicat, de fet ja feia temps que portavem un canvi horari. Prenem el subte (metro) que ens porta fins al famós Obel.lisc, una gran avinguda ens sitúa per fi a la ciutat caotica que pensavem que era, i de fe és, Buenos Aires. Fa poc va ser el Dia internacional contra l'VIH, la Meli ens explica que li van posar un preservatiu gegant a l'obel.lisc! bona aquesta!!
Passegem per carrers centrics, plens de venedors ambulants, fins arribar a Puerto Madero (una zona prou opulenta de la ciutat) on dinem un sandvitx de pernil i formatge tot estirats a l'herba, i de postres un home amb bicicleta ens porta gelats.
Un cop sols a Buenos Aires, que fem?on anem?! i el Xavi "jo vull anar al Grand Splendid" "Anem, anem!". Una gran llibreria situada en un antic teatre on la gent s'asseu als palcos amb un llibre a la ma, tot escoltant un home assegut al piano. Impressionant Xavi, sempre saps tocar la fibra més emergent.
Tornant cap a casa, amb el colectivo 111, comprem una ampolla de vi i uns formatges. Sorpresa!El petit pati de la casa s'ha convertit en un gran asador!!Genial, asado de tira, vacío i un Beto somrient ens esperen.
Com disfruten els argentins veient com gaudeixen els demés del seu asado! I que en feia de temps que no menjavem carn!
Li diuen bosques pero de boscos res. Bosques de Palermo són uns parcs amb llacs on la gent hi fa esport, hi passeja amb el gos, simulen pescar pero només tiren la canya. Un bon home ens va donar fil de nylon per pescar.
Més tard anem al Museu d'Art Contemporani de l'America Llatina. A casa, sopem amb la Meli, la seva germana Ivanna, la Clarita (la filla de la Ivanna) i amigues de la Meli. La Clarita és una nena dolca de dos anyets que balla la cumbia dels guachiturros a bon ritme de caderes.
Dissabte fem paella, anem al mercat a comprar el que fa falta i a taula!Sobretaules, migdiades... la peque ja agafa confianca. Per la tarda planegem anar a caminito, al barri de Boca, hem quedat amb el Gus i la Nina, peró se'ns va fer taaard, i acabem anant al barri de Sant Telmo. Alla provem pizza d'anxoves, que s'assembla auna coca de recapte, i empanades argentines. Ens trobem amb l'Abigail, una noia que estudiava amb l'Alba fa 4 anys.
No arribem mai a caminito perque el barri és perillós de nit i sempre se'ns fa tard.
Diumenge al matí esmorzem en família (ja ens han adoptat i nosaltres a ells), factures, cafe, melmelada, cala-fa-fa-fa-te, wachiturros, meneitos de la Clarita ballant el sapo Pepe, etc. Tornem cap al barri de Sant Telmo i ens trobem amb un gran mercadillo. Cada diumenge surt al carrer tothom qui vol vendre's: músics, artesans, cuiners, artistes, tothom. Ens retrobem amb la Nina i el Gus i ens despedim arreveure.
Dinem un choripan al carrer amb chimichurri despres de comprar els bitllets de bus cap a Bahia Blanca per les 10 de la nit.
Tornem a ca la Meli amb l'últim 111, fem les maletes i l'últim cafe a la casa del carrer Campillo. Fem tard, perdem el bus o no? Com sempre corrent, ens porten en cotxe i arribem a les 21:57 quan el bus esta a punt de sortir. Pujem i dormim.
Ádeu Buenos Aires, un plaer!
Buenos Aires és una ciutat on tot va molt rápid, ningún cotxe s'atura, si cal et passen pel damunt. El barri on estavem hospedats, Parque Chas, és molt tranquil i de moment no dona la impressió d'estar a Buenos Aires. No pensavem quedar-nos més de tres dies, tot i així hem trobat una gran acollida per part de la família de la Meli i fins diumenge no marxem.
El primer dia vam fer un volt pel barri buscant on aconseguir pesos argentins, les cues dels bancs fan por, ens fan recordar el famós corralito. Més tard la Meli ens va dur al barri de Palermo. A Plaza Serrano vam fer la nostra primera Quilmes, un litre compartit entre els dos és molt més barato que una mitjana per cada un, no és una gran cervesa (27 pesos). El barri esta ple de llocs on menjar, botigues de roba cara i alguna botiga de roba de dissenyadors que recorda el barri del Born.
Per la nit vam cuinar truita de patata per sopar en família, coneixem el Beto. El Beto és el padrastre de la Meli, un camioner que ens va donar molts consells i ens va incitar a comencar a fer dit a camioners per atravessar la Patagonia.
Ens llevem el dia seguent, el Xavi no vol fer soroll per no molestar. El jet lag no ens ha perjudicat, de fet ja feia temps que portavem un canvi horari. Prenem el subte (metro) que ens porta fins al famós Obel.lisc, una gran avinguda ens sitúa per fi a la ciutat caotica que pensavem que era, i de fe és, Buenos Aires. Fa poc va ser el Dia internacional contra l'VIH, la Meli ens explica que li van posar un preservatiu gegant a l'obel.lisc! bona aquesta!!
Passegem per carrers centrics, plens de venedors ambulants, fins arribar a Puerto Madero (una zona prou opulenta de la ciutat) on dinem un sandvitx de pernil i formatge tot estirats a l'herba, i de postres un home amb bicicleta ens porta gelats.
Un cop sols a Buenos Aires, que fem?on anem?! i el Xavi "jo vull anar al Grand Splendid" "Anem, anem!". Una gran llibreria situada en un antic teatre on la gent s'asseu als palcos amb un llibre a la ma, tot escoltant un home assegut al piano. Impressionant Xavi, sempre saps tocar la fibra més emergent.
Tornant cap a casa, amb el colectivo 111, comprem una ampolla de vi i uns formatges. Sorpresa!El petit pati de la casa s'ha convertit en un gran asador!!Genial, asado de tira, vacío i un Beto somrient ens esperen.
Com disfruten els argentins veient com gaudeixen els demés del seu asado! I que en feia de temps que no menjavem carn!
Li diuen bosques pero de boscos res. Bosques de Palermo són uns parcs amb llacs on la gent hi fa esport, hi passeja amb el gos, simulen pescar pero només tiren la canya. Un bon home ens va donar fil de nylon per pescar.
Més tard anem al Museu d'Art Contemporani de l'America Llatina. A casa, sopem amb la Meli, la seva germana Ivanna, la Clarita (la filla de la Ivanna) i amigues de la Meli. La Clarita és una nena dolca de dos anyets que balla la cumbia dels guachiturros a bon ritme de caderes.
Dissabte fem paella, anem al mercat a comprar el que fa falta i a taula!Sobretaules, migdiades... la peque ja agafa confianca. Per la tarda planegem anar a caminito, al barri de Boca, hem quedat amb el Gus i la Nina, peró se'ns va fer taaard, i acabem anant al barri de Sant Telmo. Alla provem pizza d'anxoves, que s'assembla auna coca de recapte, i empanades argentines. Ens trobem amb l'Abigail, una noia que estudiava amb l'Alba fa 4 anys.
No arribem mai a caminito perque el barri és perillós de nit i sempre se'ns fa tard.
Diumenge al matí esmorzem en família (ja ens han adoptat i nosaltres a ells), factures, cafe, melmelada, cala-fa-fa-fa-te, wachiturros, meneitos de la Clarita ballant el sapo Pepe, etc. Tornem cap al barri de Sant Telmo i ens trobem amb un gran mercadillo. Cada diumenge surt al carrer tothom qui vol vendre's: músics, artesans, cuiners, artistes, tothom. Ens retrobem amb la Nina i el Gus i ens despedim arreveure.
Dinem un choripan al carrer amb chimichurri despres de comprar els bitllets de bus cap a Bahia Blanca per les 10 de la nit.
Tornem a ca la Meli amb l'últim 111, fem les maletes i l'últim cafe a la casa del carrer Campillo. Fem tard, perdem el bus o no? Com sempre corrent, ens porten en cotxe i arribem a les 21:57 quan el bus esta a punt de sortir. Pujem i dormim.
Ádeu Buenos Aires, un plaer!
Quina sort que teniu!!! :)))
ResponEliminaPer aquí estem molt contents de que us vagi tot tant bé!!
Una abraçada!! I cuideu-vos moooolt!!!!!
Vilman